Dimecres, 11 de Desembre del 2024

Ves al contingut. | Salta a la navegació

Eines personals

Sou a: Inici / Ajuntament / Transparència / Decàleg de bones pràctiques

Decàleg de bones pràctiques

L'any 2003, en el marc de la segona edició del Postgrau de Comunicació local: Producció i gestió organitzat pel Laboratori de Comunicació Pública de la UAB, es va elaborar el Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública, com uns principis bàsics amb la recomanació que siguin respectats per part dels mitjans locals de titularitat pública.

L'Ajuntament de Bell-lloc d'Urgell s'ha adherit al Decàleg de les Bones Pràctiques, amb la voluntat d'anar assolint tots els seus punts.

Decret de suport al Decàleg de Bones Pràctiques de la comunicació local pública



L'article 69 de la Llei de Bases de Règim Local estableix que

1.- Les corporacions locals han de facilitar la informació més àmplia sobre la seva activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local.

2.- Les formes, els mitjans i els procediments de participació que les corporacions estableixin en l’exercici de la seva potestat d’autoorganització no poden en cap cas disminuir les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius regulats per la llei.

Aquest mandat legal requereix, per tant, que els mitjans de comunicació locals de titularitat pública - premsa escrita, ràdio, televisió, webs municipals i ciutadanes - respectin els principis que van inspirar el Decàleg que reproduïm a continuació.


1- Han d’actuar com a elements cohesionadors del municipi

Han de fer «poble» o «ciutat» fomentant la identitat local, donant a conèixer els seus orígens, les mobilitats, les diferents condicions socials de les dones i homes que amb les seves actuacions i relacions donen vida plural a cada municipi, les tradicions i les activitats quotidianes: econòmiques, culturals, socials, polítiques… i els projectes de futur.

2- Han d’informar d’una manera veraç, plural i transparent

Han de donar compte de la gestió que fa l’equip de govern mostrant les diferents sensibilitats polítiques que s’han expressat a les urnes. A través de la crònica periodística del ple municipal, han d’explicar les diferents propostes d’actuació i reflectir els punts de vista dels diferents grups polítics representats i les votacions emeses.

3- Han de ser un referent informatiu per a la ciutadania

Els professionals responsables dels mitjans de comunicació local de titularitat pública han de poder consolidar-los d’acord amb les característiques de cada municipi i amb una periodicitat regular (diària, setmanal, quinzenal o mensual). Han d’oferir alternatives informatives plurals davant la resta de mitjans locals, autonòmics o nacionals. No han d’estar supeditats als canvis que es produeixin als equips de govern o cada vegada que se celebrin eleccions. En períodes electorals, han de ser un vehicle comunicatiu clarificador de les diferents opcions polítiques.

4- Han de fomentar el debat públic per a la participació democràtica

Els mitjans de comunicació escrits han de donar un tractament periodístic professional a les informacions i han d’inserir espais d’opinió dels càrrecs electes, dels grups polítics, de tècnics especialitzats, de representants de les organitzacions de la societat civil i de les persones que hi vulguin intervenir. L’editorial ha de reflectir l’opinió de la publicació i no ha d’estar signat per l’alcalde o alcaldessa. En els mitjans audiovisuals s’ha de fomentar tertúlies i programes de debat plurals. A través d’Internet, s’han de promoure consultes populars, fòrums, etc., a més d’oferir solucions fàcils a problemes concrets i tràmits burocràtics.

5- Han de promoure les activitats de la societat civil i l’associacionisme

Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de potenciar l’associacionisme i la iniciativa social mitjançant la publicació o difusió de totes les activitats que realitzen les organitzacions de la societat civil, especialment a través de l’agenda d’activitats o d’altres formats informatius.

6- Han d’evitar el partidisme i la manca de professionalitat

Mitjançant un tractament contrastat i al més complet possible de les principals informacions, donant veu als diferents protagonistes, retent comptes de la gestió realitzada i fomentant la participació ciutadana. Els mitjans no es poden utilitzar com a eina de propaganda política del partit o la coalició que deté el poder.

7- Han de despertar l’interès de la ciutadania

Mitjançant la utilització d’un llenguatge clar, precís, respectuós amb la diversitat d’homes i dones de les diverses procedències i condicions socials que donen vida al municipi, a l’abast del gran públic, amb titulars entenedors i atractius. Han de generar procediments que afavoreixin la identificació i la implicació de la ciutadania en la informació i la participació democràtica.

8- Han d’estar dotats dels recursos humans i tècnics necessaris

Han de tenir professionals que rebin una remuneració adient a les tasques que realitzen i que disposin dels recursos tècnics necessaris, sempre respectant el Codi Deontològic que regeix la professió periodística.

9- Han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius

Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de funcionar amb estructures organitzatives –consells editorials o consells d’administració– que garanteixin la professionalitat de les persones que hi treballen i la participació del conjunt del consistori, de les organitzacions de la societat civil i de la ciutadania local.

10- S’han de gestionar ajustant-se a les possibilitats econòmiques de cada municipi

Les institucions o organismes públics que gestionin els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de dissenyar plans municipals de comunicació a partir d’un diagnosi i una anàlisi de la situació comunicacional local i han de definir els objectius que s’han d’assolir establint els recursos humans i tècnics i les dotacions econòmiques necessaris, sempre d’acord amb les possibilitats i necessitats de cada municipi.