Història i patrimoni
Bell-lloc d'Urgell i el seu terme municipal, ha estat un lloc de pas des de temps immemorials. Els primers rastres humans localitzats són de la primera edat del ferro i arriben fins l'època romana.
Referent al període de dominació romana, varen existir alguna que altra torre habitada i disseminada pel que és actualment el seu terme. Així ens ho demostra la ceràmica i altres objectes que s'han anat trobant, amb motiu de l' anivellació de diferents terres de conreu.
El terme de Bell-lloc constituí una via de pas a l'època romana i per ell hi passà la via romana que comunicava Ilerda amb Barcino. En l'actualitat, la carretera N-II coincideix en molts dels llocs del seu traçat amb aquell antic camí romà.
Bell-lloc medieval: orígens del poble
El nucli antic es configurà al voltant de l'actual carrer Major, que és on trobem les cases més antigues del poble: cal Codina, ca la Fam, Cal Pubill, ... Del carrer Major partien el carrer de la Costereta, el carrer de la Bassa, i també els carrerons estrets que comunicaven amb el carrer del Forn i amb el que més tard seria el carrer Arrabal (avui Urgell), que llavors era l'Eral del poble.
La dada històrica més antiga, en la que apareix per primera vegada el nom de Bell-lloc, correspon a l'Ordenació de l'Església Catedral de Lleida, feta l'any 1168, en la que es fa donació a la mensa episcopal de la mateixa, l'església de Belloloco (Bell-lloc) i la d'Avincellon, Alamús, ... i en la que llurs habitants hauran d'entregar la quarta part dels delmes.
Bel-lloc durant els segles XIX i XX
El sector important econòmicament i socialment a Bell-lloc ha estat l'agricultura. El seu terme municipal, fins fa uns 50 anys en què es construí el Subcanal, era bàsicament secà i, per tant, era plantat de cereals, d'oliveres, vinya i ametllers.
La principal font de riquesa fins a començaments del segle actual, era la vinya. Hi havien grans plantacions i molt ben cuidades. El vi que s'elaborava va tenir sempre molt bona acceptació, i per aquest motiu s'instal·laren algunes indústries que, durant l'època de la verema donaven feina a bastants obrers.
La fil·loxera, que a partir de 1891 va arribar a Catalunya, va provocar la gairebé total desaparició de la vinya. El seu conreu fou substituït pels ametllers i, més tard, pels cereals, l'alfals, el blat de moro, la remolatxa, els fruiters, ...
El segle XX ha estat i és de gran revitalització en tots els aspectes, en bona part degut a la construcció del Canal Auxiliar d'Urgell o Subcanal.
